Sin visos de aparecer

He aterrizado esta mañana en el Prat a eso de las 10 y pico de la mañana. Mmmmm...no me acordaba de la humedad que hay en Barcelona.

Ahora son las 5:37 de la madrugada. Y claro, Morfeo sigue sin aparecer por aquí...maldito Jet Lag!

De pronto, dejaré de afrontar cosas nuevas cada día y la ola de la monotonía empezará a asomar por el horizonte. Lo veo venir. Pero bueno, suerte que ver a la gente que quiero, todo lo vale. Aunque desde este preciso instante empiezo a planificar mi siguiente viaje...

En pleno ataque de gula nocturna encuentro un enorme y pegajoso Muffin semi-aplastado por unas cuantas horas de vuelo en la mochila de turno...

Después de todo, la vida no está tan mal no?

Gracias a quien haya perdido el tiempo leyéndome.

Besos

PD: Amic! Gràcies per aguantar-me. Nooooooooo Noooooooooo.

1 comentario:

  1. Després de deixar en Pau a casa vaig decidir fer una migdiada, d’aquestes llargues, per recuperar son ja que en tot el viatge no vaig aclucar l’ull. Per la nit, futbol, birreta i apa, a dormir un altre cop.
    El segon dia, fent diumenge per anar a treballar, i allà a les 2 de la matinada rebo un msn: “No se tu però jo ahir a les 8 del matí seguia despert i ara no te pinta de que em vindrà en breu”
    No et preocupis Pau, jo vaig arribar a la feina casi empalmat i no d’alegria precisament; putu jetlag.
    Quin gran viatge i que gran compartir-ho amb un bon amic. Per cert no he roncat cap dia. Noooooooo noooooooo nooo
    P.D.: No tens la necessitat de inclinar el llit???

    ResponderEliminar